A l'interior de la fortalesa, l'espai era reduït i estava aprofitat al màxim; les cases atapeïdes i els carrerons estrets produïen una sensació d'amuntegament.

Revestiment intern del fossat construït en torn al 450/425 a. de la .n.e.

La imponent muralla de cinc metres d'amplària, amb una dotzena de torres distribuïdes al llarg del seu recorregut, determinava la forma ovalada de la planta del recinte. Una estreta porta flanquejada per dues de les torres, s'encarava al nord i una petita poterna protegida per una altra torre s'obria a l'oest. Amb un eix màxim d'uns cinquanta metres, l'espai tancat tenia una superfície lleugerament inferior als 4000 metres quadrats on vivien aglomerades un centenar i mig de persones.

L'urbanisme estava organitzat radialment al voltant d'una plaça central presidida per una gran bassa-pou descoberta, folrada de pedra i proveïda de corredor-baixador que permetia a persones i bèsties accedir a la cota canviant de l'aigua.

Carrer empedrat de circumval·lació que pertany a la fase ibèrica més antiga (Vilars II)

Dues fileres de cases se situaven entre la plaça i la muralla, separades per un carrer empedrat paral.lel a aquesta. La primera, constituïda per cases rectangulars allargades recolzades pel darrera en la muralla i la segona, formada per construccions de funcionalitat encara no definida, entre el carrer i la plaça. La xarxa viària enllaçava el carrer de circumval.lació amb la plaça i les portes d'accés al poblat; la cruïlla d'aquell amb el què enfilava la porta d'entrada oberta al nord i el retrocés d'unes façanes originaven una petita plaça on funcionava un forn. La porta nord va ser oberta a finals del segle VI a. de la n. e. durant Vilars II, després de tancar la poterna oest; les reduïdes dimensions d'aquesta fan suposar l'existència d'una primera porta d'accés a la fortalesa, encarada al sol naixent, en l'àrea encara no excavada.

Aquesta disposició general es mantingué amb petites modificacions fins al 425/400 a. de la n. e. Coincidint amb l'inici del període de l'ibèric ple, es varen produir canvis dràstics en la disposició urbanística i també en el sistema defensiu. S'hi va implantar una nova xarxa viària i, en conseqüència, els habitatges adquiriren una orientació diferent; es construïren la bassa-pou i el baixador, possiblement a costa d'una d'anterior, i es reforçaren les defenses. La darrera fase la marca la decadència que durant dues o tres dècades va precedir a l'abandonament; entre les escasses restes arqueològiques que li són atribuïbles, destaca la inutilització intencionada de la bassa-pou, que va ser colgada amb pedres i terra.