Rasa oberta per a delimitar l’amplada i la fondària del fossat

Cal pensar per a comprendre la seva magnitud desmesurada en la inexistència en l'època de qualsevol maquinària d'assalt, desenvolupada més tard pels grecs, cartaginesos i romans. Una muralla torrejada de cinc metres d'amplada i, almenys, de quatre o cinc d'alçada, garantia la defensa davant d'un hipotètic enemic que abans d'arribar als seus murs havia de superar els talussos d'un fossat de tretze metres d'amplada i quatre de fondària i els "chevaux-de-frise". Aquests darrers consisteixen en una barrera de pedres clavades, disposades a parell al peu de la muralla i sobre la part superior de l'escarpament, destinada a impossiblitar els moviments ràpids quan l'atacant es troba a tir dels defensors i en posició clarament desavantatjosa.

El fossat i la barrera de pedres clavades ja formaven part del sistema defensiu més antic. Amb el pas del temps, la muralla i les torres van experimentar modificacions i reparacions i el recreixement del terreny va anar progressivament colgant de terra el fossat i el "camp frisi". A final del segle V, coincidint amb l'inici dels Vilars III i quan les pedres dretes ja eren gairebé invisibles sobre el terreny, es va reconstruir el fossat, reforçant el seu costat més proper a la muralla amb un mur de parament regular i vertical.

Basament d’una de les torres, quadrangular i massissa, que defensa la part meridional de la fortificació

L'excepcionalitat i la singularitat del sistema defensiu plantegen interessants qüestions referides a la seva filiació cultural i a la seva interpretació en el context territorial. Si les torres quadrangulars o l'ús de tovots, tant en la muralla com en l'arquitectura domèstica, s'han de relacionar amb tradicions locals, resulta més difícil fer-ho amb els "chevaux-de-frise". Tradicionalment es relaciona el seu origen amb els moviments tracocimeris sobre l'Europa central del Hallstatt C i la importància de la cavalleria entre aquestes societats. En realitat, en aquest cas es tracta d'estacades de fusta que protegien els "hill-forts" i que haurien fet aparició pels volts del 700 a. de la n. e. Llur difusió vers l'Occident europeu (Irlanda, Escòcia, Gal.les i Península Ibèrica), relacionada amb l'expansió dels camps d'urnes, va ser molt ràpida i la pedra va substituir la fusta com a material constructiu. L'arqueologia sembla corroborar la propagació est-oest i demostrar que, efectivament, els més occidentals són més moderns; el problema resideix que quasi no coneixem les baules intermèdies d'aquesta teòrica cadena evolutiva i difusora.

Els tovots van ésser emprats en l’elevació d’alguns dels murs que constitueixen la muralla

L'estat de conservació i la cronologia precisa fan de la fortalesa d'Arbeca i els seus "chevaux-de-frise" una aportació única i fonamental al coneixement de les fortificacions de la primera edat del ferro peninsulars i europees.