Agulla de cap enrotllat de bronze

Les impressionants defenses, que protegien el poblat i el feien un fortí inexpugnable, van exigir una inversió de feina i un esforç tan colossal que requereixen una justificació especial. Malgrat aparèixer aïllat en la zona i adoptar un sistema defensiu que no sembla de filiació local, avui, la hipòtesi menys versemblant és la d'un grup forà protegint-se d'un entorn hostil, perquè la cultura material, les estratègies econòmiques i les tècniques constructives, fins i tot les dades escasses sobre els costums quotidians, les creences i el món simbòlic en general, són decididament autòctons i s'arrelen en velles tradicions locals. Per esbrinar el sentit últim de la plaça fortificada cal preguntar-se pels recursos que explotaven, terra i aigua, els excedents i la riquesa que guardaven o el poder que materialitzaven i, alhora, exhibien de forma simbòlica i ostentosa.

Per això no n'hi ha prou amb la lectura funcional des del mateix assentament i és necessari referir la interpretació al context d'una societat i un territori jerarquitzats. Creiem que les muralles, el fossat i el camp frisi jugaven un doble paper de protecció de cara endins i de coerció sobre el territori i altres comunitats. Els Vilars apareix com l'expressió del poder i la preeminència política, potser la residència d'un cabdill o príncep. L'excavació de l'interior del recinte i un millor coneixement del poblament de l'entorn ens permetran concretar i contrastar aquestes hipòtesis.