|
Una finestra oberta al passat
Un projecte científic interdisciplinar
L'excavació exhaustiva del poblat, el coneixement del territori
i una recerca interdisciplinària són les bases per a fer dels
Vilars una finestra oberta al passat.
 |
 |
El Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida és un
dels millors equipats de Catalunya per a la restauració de materials
arqueològics |
L'arqueologia del passat es construeix amb l'arqueologia del futur.
L'equip constituït al voltant del projecte dels Vilars ha estat
i és capdavanter a Catalunya i a Espanya en l'aplicació de les
disciplines més innovadores i les técniques d'anàlisi més recents.
La incorporació a l'equip d'investigació dels diferents especialistes
permet orientar i obrir la recerca a aspectes inimaginables tan
sols fa uns anys. Estudis zoològics (macro i microfauna, ictiofauna,
avifauna, entofauna, malacofauna, conquiliologia), botànics (palinologia,
carpologia, fitòlits, antracologia), geològics (geomorfologia,
edafologia, petrografia), antropològics (determinació de sexe
i edat, paleopatologies, ADN), tafonòmics, anàlisis aplicades
als elements mobles (ceramologia, traceologia, arqueometal.lúrgia)
i constructius (analítica aplicada a la identificació de components
en els materials) i sistemes de datació absoluta (C14 i AMS) ens
permeten abordar la reconstrucció de les formes de vida d'una
comunitat dels segles VIII al IV a. de la n. e., en condicions
de respondre a tantes preguntes com qualsevol historiador o antropòleg
d'èpoques molt més recents.
Una peça clau per al coneixement del món ibèric
Els Vilars d'Arbeca constitueix una peça decisiva per a la comprensió
en clau de continuïtat del procés històric que va desembocar en
el món ilergeta.
 |
|
Aula Multimèdia del Departament d’Enginyeria Informàtica de la
UdL |
La progressiva complexitat social de les comunitats de la plana
occidental catalana i de la vall del Segre va ser conseqüència
de l'apropiació desigual dels excedents produïts pel desenvolupament
d'una economia agrícola basada en el cultiu cerealístic extensiu.
També explica la seva originalitat respecte a les poblacions costaneres,
els seus propis patrons d'ocupació i explotació del territori,
les característiques dels seus assentaments i, en particular,
l'aparició i desenvolupament de l'arquitectura de pedra i els
primers plantejaments urbanístics durant la segona meitat del
segon mil.lenni. La construcció de la fortalesa arbequina, gairebé
dos-cents anys abans de l'arribada dels grecs a les costes empordaneses
i de la fundació d'Emporion, mostra espectacularment el grau de
desenvolupament socioeconòmic i polític assolit per les comunitats
occidentals preibèriques.
La decisió de construir i fortificar l'assentament en la plana
il.lustra particularment un aspecte d'aquest procés general: la
voluntat d'explotar sistemàticament els territoris aptes per a
l'agricultura, com ara l'Urgell, les valls laterals del Segre
o els Monegros, fenomen que es produí paral.lelament a la concentració
del poblament en les zones més favorables a les noves estratègies
econòmiques, en detriment d'altres de relleu més accidentat com
les terres garriguenques.
|
La progressiva complexitat social de les comunitats de la plana
occidental catalana i de la vall del Segre va ser conseqüència
de l’apropiació desigual dels excedents produïts pel desenvolupament
d’una economia agrícola basada en el cultiu cerealístic extensiu.
|
| L'ocupació continuada del poblat fortificat durant més de quatre-cents
anys el converteix en un lloc privilegiat per a observar i conèixer
les transformacions i els canvis experimentats per la població
en les seves condicions de vida, les innovacions tecnològiques,
els costums i les creences. En particular, referint-nos a la iberització
i als temps antics del món iberoilerget, els Vilars constitueix
un jaciment clau i és l'únic a Catalunya en curs d'excavació on
aquesta etapa, el segle VI, pot ésser estudiada sistemàticament. Segles més tard, a la segona meitat del segle III a. de la n.
e., de resultes d'aquest procés, els ilergets apareixen com el
poble preromà més singular i poderós de tot el nord-est de la
Península Ibèrica. En aquells moments, Roma i Cartago, amb les
armes a la mà, s'apressaven a dirimir la sort de la Mediterrània. |
Difusió europea i peninsular dels
"chevaux-de-frise" |
Però aquesta és ja una altra història... La pròpia runa i l'oblit
cobrien des feia molts anys la vella fortalesa abandonada i la
població ibèrica residia en altres poblats com Tossal del Seba,
Castell d'Arbeca, La Pleta o El Trull. |
|
