Per tal d'aconseguir la presentació de les restes arqueològiques i fer realitat la seva utilitat pública, com a conjunt monumental d'interès col.lectiu per a la ciutadania i les futures generacions, els Vilars s'ha de dotar dels mecanismes necessaris de protecció i potenciació en el marc legal vigent de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, i de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol.

L'actual legislació sobre el patrimoni assumeix com a objectius primordials la transmissió a les futures generacions, garantint l'accés i la fruïció dels ciutadans. La priorització del segon aspecte, responent a les exigències socials del present, condiciona sovint la política de l'Administració i les accions concretes sobre el patrimoni historicoarqueològic. En el cas dels Vilars, convençuts de la seva excepcionalitat, plantegem una actuació escrupolosa, respectuosa amb el passat i conscient que es tracta d'un llegat cultural que cal socialitzar i gaudir avui, garantint el seu endemà.

En aquest sentit, la incoació de l'expedient de declaració dels Vilars com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) en la categoria de Zona Arqueològica (Resolució de 10 de juny de 1996, DOGC núm. 2236 de 29/7/1996), garanteix la protecció legal, l'establiment d'unes normes bàsiques i d'uns criteris d'actuació que en regulin la gestió i en facin compatible la recuperació i conservació integral amb el seu ús, garantint en tot moment el respecte al monument mitjançant la reversibilitat de les actuacions.

La fixació d'aquests criteris bàsics a partir del desenvolupament d'un Pla Director i d'un Pla Especial i la consegüent corresponsabilització pressupostària de les diferents administracions municipal, comarcal i autonòmica implicades en la conservació d'un conjunt de titularitat pública, permetran lliurar a la societat del proper segle XXI l'herència d'un poblat fortificat ilerget ancorat en el temps.