Investigació
Treballs de camp.
La recerca s¹ha desenvolupat dins del projecte ³Un modelo singular de la transición de las sociedades segmentarias en sociedades complejas: el Valle del Segre (II-Ier milenio ANE)², del Programa Sectorial de Promoción del Conocimiento, Dirección General de Enseñanza Superior (DGES), Ministerio de Educación y Cultura, PB96-0419.

Un dels capítols fonamentals de la recerca efectuada ha estat el treball de camp que ha consistit en dues campanyes, efectuades en el marc dels cursos de Formació d¹investigadors, subvencionats a través de convenis Diputació de Lleida-Universitat de Lleida i el Fons Social Europeu canalitzat pel Patronat de Promoció Econòmica de les Terres de Lleida, i una tercera, subvencionada pel Servei d¹Arqueologia i la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Les tres intervencions han estat recolzades materialment per l¹Ajuntament d¹Arbeca:
.- Campanya d¹excavacions arqueològiques i Curs de Formació d¹Investigadors ³Investigació i gestió del patrimoni Arqueològic. I. Arqueologia Universitat i empresa². Arbeca, 21 de juny-9 de juliol de 1999.
.- Campanya d¹excavacions arqueològiques i Curs de Formació d¹Investigadors ³Investigació i gestió del patrimoni Arqueològic. II. Intervenció i presentació al públic². Arbeca, 6-25 setembre de 1999.
.- Campanya d¹excavacions arqueològiques. Arbeca, 2-19 de novembre de 1999.

Altres dades sobre els cursos de Formació d¹Investigadors.
Els cursos i els treballs d¹excavació han estat dirigits pel Grup d¹Investigació Prehistòrica de la Unitat d¹Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga de Departament d¹Història de la UdL, N. Alonso, E. Junyent, A. Lafuente, J. B. López, E. Tartera i X. Gómez. Dos seminaris, ³Universitat i empresa² i ³Intervenció i presentació al públic dels jaciments arqueològics² han estat impartits respectivament pel professor Felipe Criado (Universidad de Santiago) i la professora Ma. Ángeles Querol (Universidad Complutense de Madrid) i han pronunciat conferències Xavier Hernàndez (Universitat de Barcelona) i David Asensio (empresa gestora de la Ciutadella Ibèrica de Calafell).
Han participat 36 alumnes i un total d¹unes 50 persones, incloent professorat, becaris , col.laboradors i peonatje.
Els continguts formatius pràctics s¹han centrat bàsicament en l¹aprenentatge dels mètodes i técniques d¹excavació i registre integrats en el cicle de la recerca arqueològica i en l¹arqueologia del territori. Els teòrics en la gestió del patrimoni arqueològic i en els models d¹intervenció i presentació al públic.

Resultats científics més rellevants del treballs de camp.
Els resultats més interessants i espectaculars han estat:
1) el reconeixement de dos moments constructius en Vilars 0;
2) la confirmació del bon estat de conservació de la barrera de pedres clavades en el SE de la fortalesa i el descobriment de l¹existència d¹estructures avançades;
3) el seguiment de quasi 150 metres linials del parament intern del fossat del segle V a.C. que protegia la fortalesa pel davant de la muralla torrejada; i 4) la delimitació del traçat urbanístic de les fases antigues (Vilars 0-I, 750-550 a.C.), la disposició de cases i carrers i l¹enllaç amb la porta principal oberta a llevant.
Per al seguiment de la descripció, vegeu la planta general.

1.- Barri meridional de la fortalesa (zona 4). Els objectius es centraven en completar l¹excavació començada l¹any 1998 en dues noves cases del barri meridional del poblat (zona 4), contigües per l¹oest a les ja excavades en anteriors campanyes i actualment visitables. D¹aquesta manera es pretenia ampliar l¹oferta de la visita a una bateria de set cases contemporànies adossades a la muralla; concretament, pertanyents a la fase Vilars I (650-550 a.n.e.). Abans era necessari excavar la totalitat de la seqüència estratigràfica d¹aquestes habitacions, la qual suposava assolir la cota fundacional i excavar Vilars-0. Els objectius programats s¹han assolit en la pràctica totalitat, restant solament per excavar els nivells de Vilars 0a, sotjacents al sector 21. Això no ha constituit, però, cap escull per poder restaurar els sectors i presentar-los al públic tal com estava previst, amb l¹excepció del mur Oest del Sector 17 (M-334). Entre els resultats obtinguts, al marge dels arranjaments interiors de les vivendes o l¹observació de les pràctiques rituals ja descrites (vas enterrat V-381; vas enterrat VE-362 i enterrament d¹un perinatal EN-363; fetus de cavall U.E. 4643 i UE 4662), l¹aspecte més significatiu és sense dubte constatar la presència de dos moments constructius durant lta fase Vilars 0, fenomen que confirma les observacions efectuades puntualment en altres cases de la zona (sector 15), situades més a l¹est i ens ajuda a restituir l¹evolució arquitectònica global d¹aquest sector del barri. Resumint, s¹han pogut detectar tres moments constructius al llarg de dues fases de la vida del poblat. En un primer moment (Vilars 0a) es basteixen cases de grans dimensions a partir de construir un mur de quasi 9 m. de llarg paral.lel a la muralla i altres murs perpendiculars que defineixen les respectives vivendes. Aquestes presenten, d¹altra banda, un vestíbul semiprivatitzat, obtingut prolongant els murs laterals i deixant a l¹alçada del mur de façana la paret mitjera entre ambdues cases. Aquest és el cas dels sectors 20 i el sector 14 (excavat en anteriors campanyes). Posteriorment (Vilars 0b), algunes d¹aquestes cases primitives es divideixen en dos (sector 20) contruint un nou mur (M-367) i endegant un procés aparent de major aprofitament de l¹espai que tindrà continuitat durant la fase Vilars I. Apareixen així els sectors 19 i 21, mentre la casa 14 manté la seva configuració original. Finalment (Vilars I), es desplaça la línia de façana més al nord i, afegint nous murs sobre els ja existents o construint-ne de nous, totes les cases es presenten amb una modulació similar pel que fa a l¹amplada, la qual correspon a la meitat de les primeres vivendes. En la zona excavada, és el cas dels sectors 10 i 17.

2 i 3.- Excavació extramurs, bastió (?), camp frisi i fossat (zona 2). S¹ha delimitat el traçat del fossat construït durant Vilars III (FT-291) seguint el parament intern en tot el costat Sud-Est de la fortalesa. L¹estat de conservació pot ser considerat excel.lent, doncs tans sols davant de les torres T-356 i T-25 la cota de conservació és inferior. S¹ha pogut comprovar el que la darrera campanya era una hipòtesi: l¹expoli en època romana del parament, la qual cosa explica que la seva cota d¹arrassament quedi per sota de l¹enderroc. L¹excavació del sector S. 3 de la zona 2 ha possat al descobert un potent mur M-376, situat paral.lel i en posició adelantada respecte a la muralla, entre les torres T-25 i T-356. Apareix per davant i aïllat de la muralla, encara que -com s¹ha explicat- la cota d¹arrassament pot explicar-ho, i correspondre a un bastió adossat a la cortina en un moment que engrosament de la muralla ha absorvit prácticament les torres properes T-25 i T-356. Menys problemàtica que la interpretació funcional resulta la lectura estratigràfica. Es construeix estant en ús el camp frisi, de fet aprofitant algunes pedres del mateix, és a dir, durant Vilars I. Posteriorment, a la cara sud se li adosa el parament del fossat FT-291, construït durant Vilars III. L¹altra dada més significativa de l¹excavació del sector 3 de la zona 2 ha estat la comprovació del bon estat de conservació del camp frisi; en el curs de la campanya han aparegut nou noves pedres clavades. Sense dubte el resultat més espectacular dels treballs efectuats aquest estiu-tardor ha estat completar l¹excavació de quasi 150 metres linials del parament interior del fossat del segle V a.C., que protegia la fortalesa per davant de la muralla torrejada. A finals del segle V a. C. , coincidint amb importants remodelacions interiors i la construcció del pou central, els habitants de la fortalesa decidiren protegir-la amb un nou fossat que substituís el vell que, construït 300 anys abans, restava pràcticament inutilitzat per enderrocs, terra i deixalles. Llavors la fortalesa es va encerclar d¹un fossat de 13 metres d¹amplada i 3 de profunditat. L¹obra va suposar extreure més de 15.000 metres cúbics de terra. El vell talús interior excavat en la terra va ser substituït per un potent mur paramentat de 3 metres d¹alçada que exigí uns 2000 metres cúbics de pedra. Aquesta s¹havia d¹extreure i transportar des de les pedreres situades a més de 2 kms. de distància. Aquest mur, construït folrant l¹escarp a la manera d¹una enorme espona, té una longitud d¹uns 250 metres dels quals fins ara n¹hem descobert 150. Aquesta impressionant defensa aïllava la fortalesa i la feia inexpugnable. L¹hipotètic enemic que superés el fossat restava indefens al peu de muralles i torres de més de 5 metres d¹alçada. Entre els ibers se sap de l¹existència de fossats amb talussos paramentats com els de La Picola (Alacant) o El Turó del Montgròs (Brull, Osona) o sense paraments com els recentment descoberts al poblat ilerget de Carrasumada (Torres de Segre) i al laietà del Turó de Can Olivé (Cerdanyola), però en cap cas es coneix una fortificació i un fossat de les característiques i dimensions dels Vilars. Per a una comunitat reduïda de no més de 150/175 persones i per tant amb una força de treball limitada, una construcció d¹aquesta envergadura, condicionada pel calendari i les tasques agrícoles i la dedicació a altres activitats, hauria suposat anys de feina. Molt possiblement, la població d¹altres comunitats properes va ser obligada a participar-hi. La excepcionalitat i el sobredimensionament de les defenses fa pensar efectivament en que constituïa el centre residencial d¹un poder que exercia el seu domini sobre un extens territori i sobre altres poblacions sotmeses a relacions de dependència que comportarien obligacions tributàries en espècies o d¹altra mena.

4.- Barri Est de la fortalesa (zones 4, 13, 14 i 15). S¹han continuat els treballs en el barri Est, comprés entre el gran marge-testimoni i la muralla. Han estat treballs de delimitació i neteja superficial d¹estructures en aquest espai interior del recinte en relació amb la porta principal de la fortalesa descoberta l¹any 1998 (torre T-319, PO-350 i PO-323). L¹excavació estratigràfica extensiva d¹aquest sector, ens ha permès identificar part de la xarxa viària ja coneguda, nous espais de circulació i diferents àmbits presumiblement domèstics que s¹obren a banda i banda d¹aquests (vid. planta general). Estem lluny encara de conèixer l¹organització i funcionament d¹aquesta part de la fortalesa pero comencem a entendre els trets generals del traçat urbanístic de les fases antigues (Vilars 0-I, 750-550 a.C.), la disposició de cases i carrers i l¹enllaç amb la porta principal oberta a llevant.

Presència en reunions científiques.

Conques-Montrozier (France) 1997. XXIe Colloque International Association Française pour l¹Etude de l¹Âge du Fer, Archéologie de la Mort, Archéologie de la Tombe au Premier Âge du Fer. Agustí, B., Garcés, I., Junyent, E., Lafuente, A. i López, J. B., ³Une inhumation multiple de périnataux dans le village fortifié de Els Vilars (Arbeca, Lérida) et les practiques d¹enterrament en habitat pendant le Premier Âge du Fer dans la vallée du Segre², e. p.

Barcelona 1998. 26 th. Computer Applications in Archaeology (CAA). GIP (Alonso, N., Junyent, E., Lafuente, A., López, J. B. i Tartera, E.) i GRIHO (Lorés, J., Pedrós, R., M. Pérez), ³La realitat virtual como extensión del registro arqueológico², e. p.

Barcelona 1998. Congrés Internacional Els Ibers. Princeps d¹Occident. Alonso, N., Junyent, E., Lafuente, A. i López, J. B., ³Poder, símbolo y territorio: el caso de la fortaleza de Arbeca², Actas del Congreso, Barcelona 1998.

Lyon 1998. 3ed. International Symposium: 14C and Archaeology. Alonso, N., Junyent, E., Lafuente, A. i López, J. B., ³Chronométrie de lÂge des Metaux dans la basse vallée du Segre à partir des datations C14², e. p. Madrid 1999. I Encuentro Museos, Arqueología y Turismo. Alonso, N., Junyent, E., Lafuente, A., López, J. B. i Tartera, E., ³Vilars 2000², e. p.